La Maçoneria a Mataró

Per Antonio Llamas

Es té constància de la maçoneria a Mataró des del 1878, amb la lògia Luz. Aquest fet no vol dir que abans d’aquest any el moviment maçònic i la seva filosofia no estigués present a la capital del Maresme. Es tenen grans dificultats per saber i datar amb seguretat la presència de lògies durant el s XIX per les restriccions legislatives que les prohibien, fet que va obligar a dur en el major dels secretismes les activitats relaciones amb la maçoneria. 

La lògia Luz però, suposa, un vestigi molt preuat, ja que se sap amb certesa de la seva existència i corrobora que Mataró era, igual que altres ciutats de la provincia de Barcelona, un lloc amb certes inquietuts pel mon de la maçoneria.

Les traces es perdran amb el pas del temps i al llarg del primer quart del XX i posteriorment, amb la coneguda persecucio del franquisme, s’acabaran d’esborrar entre els paràgrafs de la història. No serà fins l’any 2003 amb fundació de la lògia Iod del Maresme Nº59 a l’Orient de Mataró que el nom de la capital del Maresme tornarà a star present dins el cercle maçònic. 

 Aquí us deixem l’article d’Antonio Llamas i un link al PDF original amb total la informació.

LA PRESÈNCIA DELS MAÇONS A MATARÓ (1878-1899): LA LEGISLACIÓ

Què és allò que fa de la Maçoneria un grup secret?. La persecució de la qual és objecte a tot el llarg del segle XIX o la seva pròpia naturalesa?. La resposta no és gens senzilla. Sense cap dubte, el fet de la seva persecució sistemàtica la col·loca dins una clandestinitat imposada i només es fa present en els moments de major llibertat de la societat a la qual pertany, en aquest cas Mataró; evidentment això no vol dir que no hagin hagut maçons abans de 1878 a Mataró.

L’ACTITUD LEGISLATIVA

Les proves del que hem dit fins ara les trobem dins del marc constitucional. Ja a la constitució de Baiona del 8 de juliol de 1808, el rei d’Espanya i de les índies, Josep Napoleó, al títol Ir. article Ir. decretà: La religión catòlica, apostòlica y romana, en Espana y en todas las posesiones espaholas, serà la religión del Rey y de la Nación, y no se permitirà ninguna otra. (1). Això no deixa d’ésser molt curiós, ja que la invasió de les tropes napoleòniques va suposar una difusió de la Maçoneria, que va ésser utilitzada pels francesos com un element de control polític i social. A la constitució de Cadis, de 19 de març de 1812, en el títol 2n. capítol 2n. es diu: La religión de la Nación espanola es y serà perpetuamente la catòlica, apostòlica, romana, única verdadera. La Nación, la protege por leyes sabias y justas y prohibe el ejercicio de cualquier otra. (2). Amb el retorn de Ferran Vllè el 1814 i la reinstauració de la Inquisició, es va encarregar de la persecució d’afrancesats i maçons. Haurem d’esperar fins a la Constitució de 1866 perquè la situació de rígid control de qualsevol mena d’organització es relaxi. Tampoco podrà ser privado ningún espanol (…) del derecho de asociarse para todos los fines de la vida humana que no sean contrarios a la moral pública… (3). No deixa de tenir una certa ambigüitat el concepte de moral pública, que pot ésser interpretada segons calgui. Un pas endavant es donà a la Constitució de 1876. En els seus articles 11è. paràgraf 2n. es reconeix que Nadie seà molestado en el territorio espanol por sus opiniones religiosos ni por el ejercicio de su respectivo cuito, salvo el debido respeto a la moral cristiana. (4). I en l’article 13è.: Todo espanol tiene derecho a asociarsepara los fines de la vida humana. (5). D’això podem deduir una veritable tolerància vers institucions alienes a l’Església Catòlica, però en l’article 17è. hi ha un entrebanc dient que aquests articles podran romandre en suspens, temporalment, si així ho demana la seguretat de l’Estat. Evidentment la possibilitat de caure en la il.legalitat és sempre en la darrera decisió de l’estadista de tom.

 

LA LÒGIA LUZ DE MATARÓ

La lògia Luz de Mataró circumscriu la seva vida pública dins els anys 1878 a 1880. La Luz de Mataró apareix com a depenent de l’obediència maçònica de La Confederación Masónica de Sevilla (1878-1880). Aquesta darrera obediència va donar lloc al naixement d’altres com La Gran Lògia Independiente Espanola (1881- 1886) i a obediències de caràcter regional, com per exemple La Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, constituïda el 28 de juny de 1886. Després de dos anys de vida, la lògia Luz de Mataró es transformà, un cop desapareguda La Confederación Masónica de Sevilla. El 1881 pren el nom de Luz i s’uneix a l’obediència de La Gran Lògia Independiente Espanola. Amb totes aquestes dades podem inserir la lògia de la nostra ciutat dins el mapa maçònic de les incomptables lògies que havien sorgit a Catalunya i a la resta de l’Estat com a resposta al filosofisme maçònic, que defensava el centralisme administratiu i una superestnictura de poder dins els graus maçònics. La lògia Luz, per tant, només guardava en el seu si els graus més purs dins la maçoneria, com els d’aprenent, company i mestre. Lorenzo Frau, un dels fundadors de La Gran Lògia Simbòlica Catalana, diu: Però enfuerza a la experiència adquirida afuerza defracasosy dolorosos desengahos, se ha llegado a comprender que la Masonería solo existe y puede vivir y desarrollarse en el seno de las logias simbólicas (…) que las logias no deben menester de cuerpos supremos supermasónicospara regular sus trabajos (…) afin de evitar errores y los abusos del autoritarismo y del centralismo, bajo cualquier forma… (6). Per tant, els maçons mataronins s’insereixen dins un corrent autonomista de caire federal, i reprodueixen en el si de la lògia els factors sòcio-polítics que Catalunya i Mataró estan vivint en aquests moments, és a dir, la presa d’una consciència diferencial respecte a la resta de les lògies estatals.

CONCLUSIONS.

Podem dir que en el moment en què la legislació vigent ho permet, les lògies fan la seva aparició dins la vida de Mataró. Això no vol dir que no n’hi haguessin altres abans, però eren dins la il.legalitat, que no ve donava pel fet d’ésser maçons, sinó perquè l’Església Catòlica, oficialment reconeguda, amb el suport estatal, veu els components de les lògies com a elements que se’n van de la norma legal. Quan la llibertat d’associació i religiosa és circumstància sine qua non la ma- çoneria sorgeix a la llum pública. Però la lògia de la nostra ciutat no va calar profundament a la vida ciutadmia. El nombre de membres fou sempre molt reduït (7), i encara que els seus esforços mitjançant la premsa foren importants la majoria dels mataronins van continuar dins l’Església Catòlica. La presa de posicions en el període estudiat vers corrents més independents i autonomistes, tampoc va suposar un increment del pes social. No podem oblidar que a tot això van contribuir diversos factors: en primer lloc el confusionisme existent dins la pròpia Maçoneria, que contradeia els seus propis principis de què només hauria d’existir una única obediència per país i aquí ens trobem amb un veritable maremàgnum d’obediències, i totes considerades com a legítimes; en segon lloc, l’atac del sector catòlic vers un enemic escàs i dividit i, en tercer lloc, que l’expansió que es produeix en aquest període, veritable edat d’or de la Maçoneria del darrer terç del segle XIX, entra en una crisi fmisecular de la qual ja no es sortirà al llarg del següent segle.

Antonio Llamas i Mantero

Llegir / Descarregar l’Original aquí

En breu tindrem la traducció d’aquest article al castellà: Masonería en Mataró